Els passats dies 20 i 21 tingueren lloc la I Jornada de Treball sobre els Delictes d’ Odi a la Comunitat Valenciana, organitzades per la Direcció General de l’Agència Valenciana d’Igualtat en la Diversitat. Unes jornades destinades a formar sobre que són els delictes d’ odi, com previndre’ls, en les quals s’explicaven les campanyes que s’estan organitzant, les xarxes de treball que actualment s’estan creant i la formació amb que les forces de seguretant s’estan preparant.
1er dia de la jornada – 20 d’ abril
Durant el primer bloc de les jornades, el marc legal, es va parlar sobre la necessitat d’una definició clara sobre que són els Delictes d’ Odi. Actualment el Codi Penal no el contempla, excepte per la menció al artícle 510 tot i que no ho fa d’ una manera específica.
A més, es va parlar de la necessitat d’elaborar campanyes de sensibilització des dels mitjans de comunicació, entitats i administració. En aquest sentit, es faria necessaria una formació específica per als periodistes per evitar caure en el sensacionalisme, tot i que ja existeixen difernets intents com ara les campanyes com el Decaleg de la Unió Valenciana de Periodistes intenten corregir açò. A més, va quedar patent la falta de comunicació entre administracions i entitats, ja que les institucions solen obviar el paper i l’ experiència que ja té adquirida el moviment LGTB.
Sobre la prevenció, les forces de seguretat van explicar els programes formatius que estan realitzant per tal de formar als agents en matèria de delictes d’odi: com identificar-los i com atendre estos casos de de la seua posició. Per citar alguns programes formatius: IVASPE, xarxa PIRAXE i el projecte TAHCLE.
Pel que fa a la denúncia, és important saber quins mecanismes n’hi ha per poder detectar-la i com realitzar la denúncia de manera correcta per tal de reflectir que es tracta d’ un delicte d’ odi. Programes com el PREVI, de la Conselleria d’ Educació, permeten detectar este tipus de crims al instant als centres educatius. A més, des de Sanitat, és important vigilar els delictes per poder atendre-los de la millor manera.
L’última part de la jornada va abordar l’atenció a la víctima. Les ponències van informar sobre quines són les oficines que atenen a les víctimes en delictes d’odi, oficines socials com Movimiento contra la Intolerancia i oficines administratives com el Servici d’Assistència i Orientació a Víctimes de Discriminació Racial o Étnica. Actualment hi ha una dispersió i desconeixança de les oficines, per això els experts de la jornada van assenyalar que seria recomanable una major informació i difusió d’aquestes. D’ altra banda cal recalcar la important tasca que fan les oficines socials i entitats, ja que aquestes solen ser el primer lloc on acudeixen les víctimes.
2on dia de la jornada – 21 d’ abril
La memòria a les víctimes és un punt clau si es preten sensibilitzar a la gent de la realitat i no caure mai en l’ oblit. Per aquesta rao és important tindre en compte els informes oficials i els informes de les entitats, que encara que no solen tindre tota la rigurositat dels primers solen ser més veraços i amb més participants.
Per últim, es va parlar sobre la coordinació de tots el projectes que es desenvolupen pel territori. Sol haber-hi una descordinació entre entitats i administració, per això és important mantindre una relacio fluida i directa entre les dos per tal de juntar esforços i millorar els resultats.
Conclusions
Per finalitzar les jornades, José de Lamo, director de l’ Agència Valenciana d´Igualtat en la Diversitat va exposar una sèrie de conclusions:
- Coordinació de la direcció general amb les entitats i resta d’ administracions
- Més formació especialitzada en temes de delictes d’ odi, tant a funcionaris i policies, com a entitas i sensibilització a la població en general.
- Reforma de la legislació per fer una llei integral contra els delictes d’ odi
- Una educació de qualitat que aborde els delictes d’ odi desde menuts per tal d’ educar en igualtat i diversitat.
Per a CLGS aquestes jornades ens han apropat a una realitat, una trista i clara, sobre el que són els delictes d’ odi. Hem pogut escoltar el que fan les administracions públiques per tal de formar-se en delictes d’ odi: funcionaris i policies. Però, tal vegada, haguera estat bé escoltar a la societat civil parlar sobre el que fan en el seu dia a dia. Les entitats també donen formació, la reben, estan al costat de les víctimes i organitzen esdeveniments en dies assenyalats.
Ara ja sabem el que fan ells, però ells saben el que fem nosaltres?
Javier Argento. Coordinador de CLGS
